Els conflictes cauen en picat als instituts on han prohibit el mòbil: "La millor decisió en anys"

Yolanda Cárdenas, directora de l'institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca, ho té clar: “És la millor decisió que hem pres en anys”. Com a tots els centres de secundària on han pres mesures per prohibir l'ús del mòbil a les seves instal·lacions, la decisió va ser llargament meditada i aprovada en consell escolar. "Pensàvem que seria difícil, però ha anat millor del que esperàvem", explica la directora, que destaca el treball previ de conscienciació tant amb els docents -que tampoc el poden portar a sobre- com amb l'alumnat. El més positiu del seu balanç és que el pati torna a ser un espai on s'escolten les rialles, els jocs i les converses cara a cara i, a més, han caigut en picat les interrupcions permanents a classe i els incidents vinculats a les xarxes socials. Com a mínim en horari lectiu.

Els centres, que han aplicat el veto davant de la incapacitat de gestionar l'aula, no renuncien a l'educació digital i reclamen la implicació de les famílies

Segons les xifres fetes públiques la setmana passada pel Departament d'Educació, el tercer trimestre del curs passat [quan es va realitzar l'enquesta], un 53% dels centres educatius catalans tenia regulat l'ús dels mòbils a les Normes de Funcionament de Centre (NOFC). Una regulació que el curs vinent hauran de tenir totes les escoles i instituts seguint el marc regulador que aquests dies s'està debatent en diferents sessions extraordinàries del Consell Escolar de Catalunya. Uns canvis a l'escola que arriben en paral·lel a la mobilització per part de les famílies per rebaixar la pressió social que fa que, ara com ara, els dotze anys sigui considerada l'edat "normal" per accedir al primer smartphone.

Els instituts reclamen que el Govern reguli l'ús del mòbil i no ho deixi al criteri de cada centre

"El pitjor era gestionar les hores entre classe i classe, les estones on es trobaben sols a l'aula, sense profe. Que poguessin tenir mòbil ens generava molts més problemes que beneficis, ja que aprofitaven per fer vídeos que penjaven a les xarxes i era tot un patiment –recorda Cárdenas–. Si no es fa pedagogia a casa, costa després que els alumnes, que són menors, en facin un bon ús”. La directora fa referència a problemes tan dispars com generalitzats. Per exemple, gravar alumnes o docents sense el seu consentiment i compartir-ho a xarxes; xatejar a l'aula; fer directes de TikTok des del mateix pupitre; interrompre la classe amb el so d'un àudio que es dispara sense voler, o fins i tot demanar anar al lavabo i trigar una eternitat a tornar.

MESURA FLEXIBLE

"Estem contents, la mesura està funcionat i, si hi ha algun docent que en alguna matèria ho necessita, envia un correu per avisar que aquell dia els seus alumnes portaran el mòbil per fer alguna activitat i no hi ha cap problema", conclou la directora del Montserrat Roig.

Àlex Salleras és director de l'institut Pla Marcell, a Cardedeu, les escoles d'aquesta localitat es van declarar a l'inici d'aquest curs 'lliures de mòbils'. I malgrat que la valoració és molt positiva, el docent es mostra un punt menys optimista.

"LLUITAR CONTRA UN GEGANT"

"Aquesta és una mesura excepcional. El que cal és una regulació per part de Salut", assenyala Salleras, qui admet que es va prendre la decisió de prohibir l'smartphone perquè havia arribat un moment en què la gestió de l'aula se'ls havia anat de les mans. "Arribaven a l'institut amb moltes hores de pantalla; a primària, les famílies han estat derivant a la pantalla la distracció i les hores lliures de les tardes i els caps de setmana; era lluitar contra un gegant", admet el director del Pla Marcell [ centre que sempre havia estat 'promòbils'], convençut que el que cal fer és acompanyar-los. "Com a societat cal alguna cosa més que un marc regulador del Departament d'Educació", insisteix el docent, que afirma tenir més preguntes que respostes.

Prohibir el mòbil a l'institut és una mesura fàcil d'implementar, el més complicat és que hi hagi una gestió per part de les famílies fora del centre

Àlex Salleras

— Director de l'institut Pla Marcell

"Hi ha un currículum que s'està desplegant que recull la competència digital com una competència a treballar i assolir. I les competències digitals són ordinadors, però també mòbils. La cosa és: com ho fem? En quin moment hem de començar a donar eines? Nosaltres ara mateix ens vèiem incapaços, amb el pes que tenen les xarxes socials a la vida dels joves, de poder treballar-ho. Abans de la pandèmia, sí, però després del confinament es va produir un canvi", subratlla.

La preocupació de Salleras és el que passa més enllà dels murs del col·legi. "Prohibir el mòbil a l'institut és una mesura fàcil d'implementar, el més complicat és que hi hagi una gestió per part de les famílies fora del centre", considera Salleras, al centre del qual, abans de la pandèmia, els alumnes podien tenir el telèfon a sobre de la taula, ja que era una eina de treball més.

UN MÓN NOU

Des que van vetar els mòbils –després de comprovar que els riscos que implicaven s'havien menjat tot el terreny a les oportunitats que oferien– han comprovat com els joves "estan descobrint altres maneres d'ocupar els espais, de participar-hi". Els patis són més sorollosos, les criatures es mouen. Hi són presents. Una observació compartida per tots els centres que n'han prohibit l'ús en les hores d'esbarjo (només el 12% dels instituts que ja regulen l'ús del telèfon intel·ligent el deixen consultar al pati).

Dos adolescents consulten el mòbil, a la sortida del seu institut, a Madrid.

EDUCACIÓ I TECNOLOGIA

Quan es demana a l'alumnat, la resposta és la mateixa. A la seva edat, són molt conscients que el mòbil és més fort que ells i que és molt difícil concentrar-se a classe si saps que tens una notificació pendent; i que quan entra en escena un smartphone desapareixen els jocs i la socialització cara a cara. Al final, també es reconeixen afortunats de disposar d'espais 'lliures de mòbils' on relacionar-se diferent.

"UN CANVI DE XIP"

"Els joves han fet un canvi de xip", coincideixen docents de diversos centres que en els darrers temps han posat límit a l'ús del mòbil. També destaquen que hi ha menys conflictes digitals, "tot i que les persones assetjades segueixen estant-ho", apunta Salleras. I coincideixen en una mica més: "La clau del possible èxit d'aquest parèntesi sense mòbils la tenen les famílies". Ho té molt clar Marta Caño, directora de l'institut Maria Espinalt del Poblenou, barri on va néixer el moviment 'Adolescència lliure de mòbils'.

La normativa d'aquest centre consisteix a requisar els mòbils i dipositar-los en una capseta tancada amb clau a consergeria fins que s'acaba el dia. Si reincideixen tres vegades, ho han de deixar al centre tota una setmana, des que arriben fins que se'n van. "I està funcionant. Avui no hi havia gaires mòbils, per exemple, a la capseta, mentre que al principi n'hi havia molts", apunta Caño, que s'ha ofert a anar com a directora a la propera reunió de l'afa per aprofitar el rum-rum i remar juntes . "Donar-los recursos per fer aquest acompanyament amb el mòbil o potser organitzar alguna xerrada consensuada –apunta–. Hem d'establir complicitats per millorar l'ús del mòbil que fa l'alumnat, que volem tots".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona