El 22 de novembre la Blanca Espinosa va esquivar, contra tot pronòstic i gràcies a la pressió veïnal, el cinquè intent de desnonament. Aquell dia ella, l’Ajuntament i la propietat van acordar unes setmanes per negociar perquè pogués quedar-se al pis del barri Gòtic on ha viscut 55 anys, des que va casar-se. Els mesos han passat i no ha arribat cap pacte ni se l’espera. La veïna, de 78 anys, ha estat desnonada de casa seva aquest dijous al matí.
La Blanca ha estat esperant la comitiva judicial al menjador del pis, al número 6 del carrer dels Boters ─al costat de la Catedral de Barcelona─, asseguda a la cadira de sempre i amb algunes pertinences empaquetades. Abraçada per la treballadora social i la companya dels serveis d’habitatge municipals, una vegada més ha reclamat quedar-s’hi. “M’agradaria morir aquí”, ha demanat. La comitiva ha picat al timbre abans de les 9 h i la tranquil·litat d’ella s’ha trencat.
Després d’una bona estona de súpliques i conversa de tots els actors, la Blanca ha sortit del pis per no tornar-hi a dormir més. Al costat d’un metge del SEM, ha baixat les escales de l’edifici i l’han dirigit a un hotel del carrer de Mallorca, on s’allotjarà de manera temporal fins que no pugui accedir a un habitatge públic amb serveis per a gent gran. Han acordat que podrà tornar al Gòtic tan sols per recollir pertinences.
L’Ajuntament s’oferia a assumir el lloguer perquè es quedés
La Blanca ha hagut de marxar del Gòtic per l’impagament de 88,80 euros d’unes obres i ara la pregunta és perquè no s’ha pogut resoldre un cas com aquest i qui hi ha posat traves. Des del novembre s’ha estat treballant en un contracte de lloguer nou per a la inquilina molt més elevat que la renda antiga que tenia: de 340 euros mensuals a 1.000, la quantitat que demanava la propietària del pis per frenar el llançament. I la idea inicial era que la veïna abonés la quota que ja pagava —rep una pensió de tan sols 500 euros— i l’Ajuntament, la resta en forma d’ajuda.
Segons el consistori, després d’estudiar diverses vies, l’última proposta ha estat proporcionar un ajut d’emergència social de 1.000 euros que s’abonaria de manera directa a la propietat perquè la Blanca pogués seguir-hi vivint. Això sí, amb el compromís que durant el 2024 pogués marxar a un habitatge amb serveis per a gent gran. Fonts municipals han explicat a betevé que la propietària ha exigit garanties de pagament en forma d’aval, una demanda que, segons diuen, una administració pública no pot complir.
Resistim al Gòtic en culpa el consistori
Sembla, doncs, que la proposta municipal no ha estat suficient per a la propietat. Tot i així, Resistim al Gòtic, el col·lectiu veïnal que ha acompanyat la llogatera, acusa l’Ajuntament de ser el principal responsable d’aquest desenllaç i, en especial, l’Àrea de Drets Socials, amb Maria Eugènia Gay al capdavant. En un comunicat, els assenyalen per “trencar a última hora” l’acord, que ja “estava fet”, i denuncien que ha estat “amb traïdoria” i “esgrimint arguments absurds”. Resistim critica que és Serveis Socials qui realment s’ha fet enrere a l’hora de signar el pacte amb l’explicació que no podia acordar un pagament com aquest i, per tant, no es podia arribar als 1.000 euros.
El col·lectiu veïnal considera que aquest argument no és creïble perquè la fórmula ja s’ha adoptat en ocasions anteriors i ho atribueix a un “canvi de criteri polític”. L’Ajuntament desmenteix aquesta versió però, sigui com sigui, Resistim al Gòtic exigeix explicacions “immediates” de Gay o de l’alcalde, Jaume Collboni; i, pel que fa a la Blanca, que sigui reallotjada en un habitatge públic al barri.
Fora de casa per l’impagament de 88 euros
L’origen de tot plegat es remunta al 2017, quan la propietària del 1-1 del número 6 del carrer dels Boters demanda la Blanca per impagament amb motiu d’unes obres per arreglar els desaigües de la cuina i el bany i part del mobiliari. Segons els documents consultats per betevé, la titular del pis al·lega que, com a contraprestació als treballs, es va pactar incrementar el preu del lloguer en 88,80 euros al mes a partir de l’abril d’aleshores i durant mig any i que la veïna no ho va complir.
De fet, en la demanda de desnonament s’hi reflecteix l’impagament de 177,60 euros, és a dir, dues quotes extra per les obres. La Blanca admet que d’entrada no va abonar l’augment de la renda que es corresponia al cost dels treballs perquè, assegura, no els havia demanat i no els van fer bé. Durant tres mesos va pagar tan sols el lloguer. Afirma rotunda que més tard va abonar el deute i, abans que pogués retornar-ho tot, va arribar l’amenaça de llançament. Tot i així, recalca que ho va acabar pagant tot.
La justícia es contradiu
La demanda de desnonament va seguir el seu curs i va ser desestimada per un jutjat de Primera Instància: va sentenciar que els 88,80 euros no formaven part de l’import del lloguer i que, per tant, no se la podia expulsar per impagament de la renda. La propietària va elevar-ho a l’Audiència Provincial de Barcelona, que sí que li va donar la raó. Pel tribunal, el retard en el deute de la primera mensualitat ja era motiu prou sòlid per extingir el contracte de renda antiga i tirar endavant el llançament.
