El santuari vegà on separen els galls de les gallines “perquè no les violin”

Almas Veganas és una associació sense ànim de lucre “per al rescat d’altres animals”, un grup autoanomenat santuari vegà on es proposen salvar vides, especialment les considerades “de granja, per donar-los una vida digna i alliberar-les les de la seva esclavitud”, segons afirmen al seu web.

El seu ideari i arguments s’han fet virals després que apareguessin al programa de Cuatro Todo es mentira , i a partir d’unes piulades de la mateixa associació, en què afirmen que “els ous són de les gallines” i mereixen una “vida tranquil·la i digna”. Per aquesta raó, separen les gallines dels galls “perquè no volem que les violin”.

Segons aquesta agrupació de defensa dels animals, “menjar ous genera l’explotació de les gallines a la indústria, des que neixen fins que moren”. “Les gallines estan amuntegades”, diuen. Per aquestes activistes, els consumidors d’ous “són còmplices de l’opressió”. “Els animals no són productes ni propietats; tenen sentiments”, afirma una de les convidades. A més, per elles, les gàbies on viuen les ponedores són “camps de concentració” per a aquests animals.

Pilar Rahola, en una intervenció durant l’entrevista al programa de Cuatro, expressa el seu respecte pel col·lectiu en la tasca que fan de defensa del món animal. “És evident que quan mengem un animal hem de recordar que al darrere hi ha molt de patiment. Jo no menjo carn des de fa molts anys. El tema és que denunciar la indústria alimentària tal com la plantegem, que és una bogeria, és sa i necessari”, afirma.

A partir de la seva intervenció viral a Cuatro, les tres dones han fet un altre vídeo a YouTube en què afirmen que, com ja s’esperaven, les han ridiculitzat a la televisió i a les xarxes socials.

Sobre la polèmica de la “violació” de les gallines, asseguren que es pot deduir que les femelles no volen que les muntin perquè “sempre s’intenten escapar, i, a més, els galls les fereixen, de vegades de gravetat”. També afegeixen que a qui digui que aquesta és la seva manera natural de relacionar-se, cal recordar-li que “en queda poc, de natural, en els animals seleccionats genèticament. La majoria tenen la seva època de reproducció, i no és tot l’any, com passa amb aquestes gallines, per aquesta selecció”.