entrar registro
Marcus
#2 ¿Franco prohibió qué?

es.wikipedia.org/wiki/Premio_Carles_Riba_de_poesía

Premio Óssa Menor
1950 - Pere Ribot, por Llengua de foc
1951 - Joan Vinyoli, por Les hores retrobades
1952 - Blai Bonet, por Cant espiritual
1953 - Miquel Martí i Pol, por Paraules al vent
1954 - Jordi Sarsanedas, por La Rambla de les Flors
1955 - Pere Quart, por Terra de naufragis
1956 - No convocado
1957 - No convocado
1958 - Clementina Arderiu, por És a dir

Premio Carles Riba
1959 - Josep Maria Andreu, por Intento el poema
1960 - Ramon Bech, por Cants terrenals
1961 - No convocado
1962 - Blai Bonet, por L'evangeli segons un de tants
1963 - Màrius Sampere, por L'home i el límit
1964 - Xavier Amorós, por Qui enganya, para
1965 - Francesc Vallverdú, por Cada paraula un vidre
1966 - Francesc Parcerisas, por Homes que es banyen
1967 - Jaume Vidal Alcover, por Terra negra
1968 - Joan Vergés, por La vida nova
1969 - Guillem d'Efak, por Madona i l'arbre
1970 - Josep Elias Cornet, por Per a un duc, Bach escriví música d'orgue a Weimar
1971 - Josep Maria Boix, por El suplicant, la deu i l'esma
1972 - Xavier Bru de Sala, por La fi del fil
1973 - Agustí Bartra, por Els himnes
1974 - Ramon Pinyol, por Occit enyor
1975 - Joan Argenté i Artigal, por Seminocturn-semidiürn


es.wikipedia.org/wiki/Premio_de_la_Crítica_de_poesía_catalana

1a  1962  Comèdia  Blai Bonet


es.wikipedia.org/wiki/Premio_Sant_Jordi_de_Novela

Premi Joanot Martorell
Edición  Año  Obra ganadora  Autor
1.ª  1947  Primera part  Celia Suñol
2.ª  1948  El cel no és transparent  Maria Aurèlia Capmany
-  1949  No convocado  -
-  1950  No convocado  -
3.ª  1951  El carrer Estret  Josep Pla
4.ª  1952  La família Rouquier  Xavier Benguerel i Llobet
5.ª  1953  Com ganivets o flames  Josep Maria Espinàs
6.ª  1954  Estrictament personal  Manuel de Pedrolo
7.ª  1955  Incerta glòria  Joan Sales
8.ª  1956  La maroma  Ramon Folch i Camarasa
9.ª  1957  El mar  Blai Bonet
10.ª  1958  Un camí de Damasc  Miquel Llor
11.ª  1959  Animals destructors de lleis  Ricard Salvat

Premi Sant Jordi
Edición  Año  Obra ganadora  Autor
1.ª  1960  Viure no és fàcil  Enric Massó
2.ª  1961  L'últim replà  Josep Maria Espinàs
3.ª  1962  Balanç fins a la matinada  Manuel de Pedrolo
4.ª  1963  L'ombra de l'atzavara  Pere Calders
5.ª  1964  La visita  Ramon Folch i Camarasa
6.ª  1965  La derrota  Estanislau Torres
7.ª  1966  El carrer de les Camèlies  Mercè Rodoreda
8.ª  1967  39° a l'ombra  Antònia Vicens
9.ª  1968  Un lloc entre els morts  Maria Aurèlia Capmany
10.ª  1969  Declarat desert pel jurat  -
11.ª  1970  Nifades  Josep Maria Sonntag
12.ª  1971  Fes memòria, Bel  Vicenç Riera Llorca
13.ª  1972  L'enquesta del Canal Quatre  Avel·lí Artís-Gener
14.ª  1973  La casa encesa  Miquel Àngel Riera
15.ª  1974  Pinyol tot salivat  Josep Albanell
16.ª  1975  Un regne per a mi  Pau Faner



es.wikipedia.org/wiki/Premio_Prudenci_Bertrana

8a  1975  Cavalls cap a la fosca  Baltasar Porcel
7a  1974  ----  Desierto
6a  1973  L'adolescent de sal  Biel Mesquida
5a  1972  Oferiu flors als rebels que fracassaren  Oriol Pi de Cabanyes
4a  1971  Siro o la increada consciència de la raça  Terenci Moix
3a  1970  Amb permís de l'enterramorts  Vicenç Riera Llorca
2a  1969  Prohibida l'evasió  Avel·lí Artís-Gener
1a  1968  Estat d'excepció  Manuel de Pedrolo



es.wikipedia.org/wiki/Premio_Josep_Pla

8a  1975  Historia del cercle artistic de Sant Lluc  Enric Jardí
7a  1974  El vel de Maia  Marià Manent
6a  1973  Andrea Victrix  Llorenç Villalonga
5a  1972  El temps barrat  Alexandre Cirici
4a  1971  Els alicorns  Gabriel Janer Manila
3a  1970  El testament de Praga  Teresa Pàmies
2a  1969  Difunts sota els ametllers en flor  Baltasar Porcel
1a  1968  Onades sobre una roca deserta  Terenci Moix


es.wikipedia.org/wiki/Premio_Josep_Maria_Folch_de_novelas_para_chicos_

Galardonados
1964 - Montserrat Mussons Artigas, por Tres narracions per a infants
1965 - Sebastià Sorribas, por El zoo d'en Pitus
1966 - Maria Novell, por Les presoneres de Tabriz
1967 No convocado
1968 - Josep Vallverdú, por Rovelló
1969 - Joaquim Carbó, por I tu, què hi fas aquí?
1970 - Josep Vallverdú, por En Roc drapaire
1971 No convocado
1972 - Maria Lluïsa Solà i Llopis, por Anna
1973 - Anna Murià, por El maravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic
1974 No convocado
1975 - Gabriel Janer Manila, por El rei Gaspar



es.wikipedia.org/wiki/Premio_Joaquim_Ruyra_de_narrativa_juvenil

Galardonados
1963 - Josep Vallverdú, por L'abisme de Pyramos
1964 - Carles Macià, por Un paracaigudista sobre la Vall Ferrera
1965 - Desierto
1966 - Robert Saladrigas, por Entre juliol i setembre
1967 - Emili Teixidor, por Les rates malaltes


Esto, tirando de "Vulgopedia" en cinco minutos, por no sacar cosas del BOE o portadas de periódicos de la época.

Ojalá el franquismo se hubiera comportado como la democrática República Francesa: nos hubiéramos ahorrado muchos problemas.
1    k 26
Alibenfotut
#7 No és el mateix resistir la represió que dir que això és = Bondad de Franco amb el Català.
Dir el que tu dius és defensar el feixisme nazisme per ocultació de la repressió igual que els que neguen l'holocaust

Llegeix ca.m.wikipedia.org/wiki/Cronologia_de_la_repressió_del_català

Et copie un fragment:

Durant el període franquista (1939-1975), el català va ser objecte d'una agressió brutal i va quedar reduït a l'ús familiar. El castellà va passar a ser l'única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Tant a l'interior de Catalunya com a l'exili, va haver-hi diverses iniciatives com llibres (“Rosa mística” de Mossèn Geis, revistes (com "Dau al set", dirigida per Brossa) i campanyes per suplir el silenci imposat pel règim, per exemple, Pío Daví i Maria Vila realitzen campanyes de teatre vernacle, estrenant "L'hostal de la glòria", de Josep Maria de Sagarra.[40]

En contrast amb l'ocorregut amb la immigració rebuda anteriorment en la dècada de 1920 i 1930, durant la major part de la dictadura de Franco es va propiciar l'exclusió total de l'idioma català del sistema educatiu (va ser relegat a l'esfera familiar), en el qual es van arribar a utilitzar en alguns llocs mètodes en els quals els propis alumnes havien de denunciar a l'alumne que parlés català cedint-li una bala.[41] La llengua catalana va arribar també a prohibir-se en les làpides de les tombes en el període de postguerra.[41] Fins a l'any 1951, Rafael Aracil, Joan Oliver i Antoni Segura han considerat que la persecució de la llengua va ser «total».[41]

#7 Te ruego que no niegues la historia si no quieres que te llamen negacionista.
0    k 18
Marcus
#8 Es mal comienzo, si quieres que nos entendamos, que me escribas en un idioma que no conozco.

Has dicho algo que es falso, y con pruebas te lo he hecho saber. Creo que lo demás es filfa.
0    k 6
Alibenfotut
#9 Du bist ein Troll. Ich will nicht einen Troll zu füttern. Lernen Sprachen ist interesant zu reisen und Leute kenenzulernen.
Pero te puedo asegurar que antes de 1950 la represión contra el catalán fue brutal. Despues se permitió en la intimidad de los hogares y en actos clandestinos. Anda aprende idiomas y se empatico.
0    k 18
Marcus
#10 Despues se permitió en la intimidad de los hogares y en actos clandestinos.

Por eso Aznar hablaba catalán en la intimidad cuando pactó con Pujol. Ahora lo entiendo todo.

Aquí podemos ver un acto clandestino de 1963:
www.dolcacatalunya.com/2016/03/conmocio-a-la-generalitat-per-una-foto-
0    k 6
suscripciones por RSS
ayuda
+mediatize
estadísticas
mediatize
mediatize